Comentaris respecte a Lausana

Havia estat per Lausana altres vegades, encara que mai no l’havia trobada tant bonica com l’he vista aquests dies. Potser serà a causa que l’he poguda visitar tranquilament, de forma assossegada, sense presses, podent-m’hi perdre en solitud i sense tenir res més a fer que perdre el temps: Com a mi m’agrada 🙂

S’ha de dir que l’entorn és idíl·lic: a la Rivage du Lac Léman, amb les muntanyes del Jura al nord i enmig d’un gran entorn vitivinícola. A més, malgrat tractar-se de la capital del cantó de Vaud, la ciutat és tota tranquila i habitable.

Lausana és d’aquelles ciutats des les quals se’n té la impressió que no hi passa res, que és silenciosa i avorrida però… la realitat és completament contrària a tot això, amb una vasta i interessant vida cultural. Hi ha persones que saben on volen anar, i hi van, passant desaparcebudes i sense fer xivarri, i crec que a Lausana s’hi respira aquest caràcter. Em vé al cap el que dèia Hemingway:

“Mai no s’ha de confondre moviment amb acció”.

Respecte a aquests dies que he estat per aquí, doncs tampoc no és que hagi fet res especialment interessant: He compaginat llargues hores a les piscines de Renens (aquests dies, a Suïssa, hi fa una calor rabiosa, (adjectiu que manllevo del mestre Pla per a qualificar la canícula )) amb la biblioteca que hi ha al Palais de Rumine, a la Place Riponne, llegint i treballant una mica, sense excessos 🙂

A continuació, una fotografia del Palais de Rumine (la foto, com no podia ser d’altra manera, tampoc no és meva; i l’he manllevada de la web de la Université de Lausanne):

Palais de Rumine