Josep Pla: “El llenguatge popular està saturat de locucions de vell” ?

Copiar i enganxar textos no té cap mèrit, i no aporta cap valor, però sí crec que pot ser interessant rellegir-los en clau actual.

Altra vegada, del mestre Pla, que escrivia durant el 6/09/1918, en el seu Quadern Gris, el següent:

Els vells – la generació anterior – defensen el que és. Els joves – la generació actual – defensen el que hauria d’ésser. El meu pare troba que el món no pot ésser diferent del que és. A mi em sembla que podria ésser diferent. Els joves troben que els vells tendeixen massa a la comoditat i a la hipocresia. Els vells consideren que els joves són insensats, tabalots i imprudents. Jo sospito que, en determinats països, el criteri dels joves té una sortida més fácil que en altres, més anquilosats, cristal.litzats i d’una estructura més fibrosa. El nostre és un país d’aquests. El llenguatge popular està saturat de locucions de vell. Així ho hem trobat, Així ho deixarem; a cada bugada , perdrem un llençol…, etc…

Tenia raó Pla? Els catalans tenim imprès aquest caràcter en la nostre genètica cultural? És evident que, si és cert, això mata el que ens interessa a tots : innovar…  🙁

En aquest païs… es dona prou veu al jovent per a que aporti noves idees? Se l’escolta, s’hi confia (i se l’ajuda) prou?