Del com les xarxes socials influeixen en la percepció de la nostra vida

Molt interessant aquest video per a reflexionar sobre com les xarxes socials poden influir en la percepció de la nostra vida.

What’s on your mind? from Shaun Higton on Vimeo.

Fa uns anys, quan Internet era una xarxa per experts i eines com Facebook no existien, podia comparar la meva vida amb la dels meus veïns i amics (que no acostumava a ser massa diferent de la meva). Ara, en canvi, centenars de contactes més o menys coneguts/desconeguts em mostren fotografies dels seus viatges més exòtics i les seves vides tant felices.

Facebook tendeix a fer-nos comparar la nostra vida amb la dels altres ? Això no és font segura de depressió ?

Breu ressenya de “The Zero Marginal Cost Society”

Escric en aquest apunt una breu ressenya del darrer llibre que he llegit : “The Zero Marginal Cost Society : the Internet of things, the collaborative commons, and the eclipse of capitalism” d’en Jeremy Rifkin.

L’autor parteix de la premisa que el sistema capitalista, en batalla permanent en els mercats, innova de manera constant amb l’objectiu de rebaixar el cost dels productes i serveis. En alguns casos ha aconseguit que el cost marginal (el que costa produir una unitat més) sigui zero. Les produccions culturals en format digital en són bons exemples : fer còpies a partir d’un original té un cost nul. Rikfin exposa altres exemples : els MOOCS en el sistema educatiu, les impressores 3D (que permetran imprimir objectes des de casa o fablabs a cost zero), l’energia (a partir d’una xarxa distribuïda de generació elèctrica basada en renovables. Recordar el llibre també del mateix autor: “The Third Industrial Revolution“) i, en general, una Internet of Things que permetrà compartir tota mena de recursos entre usuaris. AirBNB i Uber són dues aplicacions recents d’aquesta idea de compartir en una Internet of Things. No m’estranya gens que els hotels i els taxistes es queixin : les xifres d’ambdues companyies poden fer empal·lidir fins i tot al més gran.

Rifkin considera l’adveniment d’una economia basada en la col·laboració dels individus (collaborative commons) que serà el principi de la fi del sistema capitalista actual : si els individus es dediquen més a compartir que a comprar i disposen d’un seguit d’importants elements gratuïts (educació, energia, fabricació pròpia), això propicia l’eclipse del capitalisme (the eclipse of capitalism) (i, de retruc, la fi del treball).

Tot plegat inspirat en una nova consciència planetària que acompanyarà i fomentarà aquest canvi : una nova consciència més empàtica i humana, basada en la inclusió i no en l’exclusió, sostenible, on s’atorga més importància a l’accés a noves xarxes i a noves experiències que no en la possessió i acumulació de riquesa (recordar el llibre també del mateix autor: “The empathic civilization“).

Rifkin dilucida perfectament i amb optimisme un futur agradable i sostenible, on la gent pot dedicar-se a la cultura, l’art i la ciència i s’allibera de multitud d’obligacions. Malgrat hi ha multitud d’obstacles, crec que Rifkin indica el camí correcte, malgrat serà tortuós.

Afegeixo un parell de videos. En el primer el concepte optimista d’una civilització més empàtica. En el segon, l’explicació que fa el mateix autor sobre The Zero Marginal Cost society a la seu de Google:

Petit assaig sobre la globalització cultural

Sobre com la globalització afecta les identitats i els referents culturals de la població mundial. Per una banda, es confirma la temuda uniformització en l’estil de vida i els “habitus” personals: ja no és possible viure al marge del mercat en aquest món globalitzat. Per tal de reeixir en la subsistència els humans hem de participar en el mercat econòmic global, tant pel que fa al consum de productes com per vendre la nostra força laboral. D’altra banda però, el traspàs d’enormes fluxos d’informació carregats de referents culturals atorga la possibilitat d’adquirir personalitats pròpies altament individualitzades totalment desconegudes en temps passats.

(more…)

M6. UF2. Configuració d’un RAID 0 amb Windows 7 i Virtual Box

Algunes anotacions en aquest apunt per a configurar un RAID 0 en un entorn Windows 7 emprant el programa Virtual Box.

Per aquest exemple, la configuració dels discs de la màquina virtual serà la següent:

raidwin0

 

Considerem que tenim instal·lat el sistema operatiu en el primer disc i que, els altres dos estan lliures per a configurar el RAID. Ara, des de l’opció “Computer”, botó de la dreta “Manage”, accedirem al gestor de discs.

 

raidwin1

i, simplement seguint l’assistent:

 

raidwin2

fins que obtinguem el nou volum.

 

raidwin3

 

Fixem-nos que aquest darrer volum té la capacitat de la suma dels dos discs escollits.

 

M6. UF2. Carpeta compartida de Windows via FreeNAS

Alguns apunts respecte a com configurar un recurs compartit Windows emprant la distribució FreeNAS i VirtualBox.

El primer pas consisteix en configurar la màquina virtual. S’ha d’establir BSD i FreeBSD. La configuració dels discs és la següent:

freenas1

La configuració de la xarxa ha de ser “Adaptador pont”.

Procedim amb la instal·lació habitual, retirem el CD i arranquem la màquina. Apareixerà això:

freenas2

Ara, obrim el navegador web en el sistema operatiu host i apuntem a l’adreça indicada. En aquest cas: http://192.168.1.140.

freenas3

El proper pas serà crear un RAID-1 en format ZFS emprant els dos discs virtuals connectats al Virtual Box.

Volumes –> ZFS Volume manager

freenas4

 

Amb el volum construït, generarem un recurs compartit:

Sharing -> Windows (CIFS) shares –> Add Windows CIFS share

 

freenas5a

 

Ara, si ho hem fet tot correctament, tindrem disponible un recurs compartit accessible via xarxa (en aquest cas \\192.168.1.140):

freenas5

M6 UF2 . Indicacions per a la configuració d’un RAID-1 en OpenSuse

Descriuré en aquest apunt algunes indicacions per a muntar un RAID-1 amb la distribució OpenSuse emprant el programa VirtualBox.

La configuració dels discs en la màquina virtual del VirtualBox serà la següent:

raid-0

 

Procedim a instal·lar l’OpenSuse amb normalitat. De fet, la configuració del RAID és molt senzilla i la podem fer a través de l’assistent d’instal·lació. Afegeix-ho aquí un parell de captures de pantalla indicatives:

 

La resta consisteix en instal·lar la distribució amb normalitat.

 

Visualització de l’estat del RAID

 

Una vegada tinguem el sistema operatiu funcional, podem executar la comanda següent per a descobrir la ubicació on s’ha muntat cada dispositiu:

df -k

El RAID recau en el dispositiu /dev/md0

Emprant qualsevol de les comandes següents podem observar l’estat del RAID:

more /proc/mdstat
mdadm --detail /dev/md0

Nota: Aquest darrer programa prové del paquet: mdadm.

 

Simulem (via software) la fallida d’un disc

 

Es tracta, evidentment, d’una fallida a nivell de programari. Veurem que el sistema continua funcionant amb tota normalitat. Establim la fallida amb la comanda següent:

mdadm --manage --set-faulty /dev/md0 /dev/sda1

Fixem-nos com ha canviat l’estat del RAID emprant les comandes que hem vist anteriorment.

El següent pas serà suprimir el disc avariat del RAID.

mdadm /dev/md0 -r /dev/sda1

i el tornem a afegir amb la comanda:

mdadm /dev/md0 -a /dev/sda1

És interessant veure com es reconstrueix el RAID amb les comandes de visualització de l’estat.

 

 

 

 

 

Exemple del bit setuid – GNU/Linux

Desitjava escriure, en aquest apunt, un petit exemple de la utilització del bit setuid en entorns GNU/Linux.

Aquest bit s’utilitza per tal de permetre a usuaris del sistema executar programes amb privilegis més alts de manera temporal solament per a realitzar una tasca específica. En aquest apunt escrivim un petit exemple il·lustratiu.

Considerem en aquest cas que alguns usuaris del sistema haurien de poder consultar el fitxer ubicat a /etc/shadow però:

gerard@linux-aowa:~> more /etc/shadow
/etc/shadow: S’ha denegat el permís

Generem un güió anomenat a.sh amb el contingut següent:

#!/bin/bash
cat /etc/shadow

i hi assignem els permisos següents:

chown root:root a.sh
chmod 4755 a.sh

Però, com veiem, això continua sense funcionar:

gerard@linux-aowa:~> ./a.sh
cat: /etc/shadow: S’ha denegat el permís

Aquest és, si no vaig errat, el sistema tal i com funcionava tracionalment el bit setuid, però moltes distribucions no permeten, ara per ara, aquesta característica.

La solució consisteix en escriure un petit programa en C:

gerard@linux-aowa:~> more a.cpp
#include <stdio.h>
#include <stdlib.h>
#include <sys/types.h>
#include <unistd.h>

int main()
{
setuid( 0 );
system( "./a.sh" );

return 0;
}

El compilem

gcc -o a.out a.cpp

i, com a superusuari:

chown root:root a.out
chmod 4755 a.out

Ara, ja com a usuari “normal”:

gerard@linux-aowa:~> ./a.out
at:*:15157:0:99999:7:::
avahi:*:15157:0:99999:7:::
bin:*:15032::::::
daemon:*:15032::::::
dnsmasq:*:15157:0:99999:7:::
ftp:*:15032::::::
games:*:15032::::::

 

Comentari sobre el sensor d’ozó #SonCube

Desitjava escriure el comentari següent respecte al sensor d’O3 que integrarem en la sonda SonCube.

Resulta que, examinant, el datasheet, observem que aquest sensor solament és sensible en el rang de 5 a 100 ppm, però resulta que aquests valors, son molt alts per la troposfera.

grafo3datasheet

Examinant els valors de contaminació d’ara mateix de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya, observem que els valors d’ozó son de l’ordre de 100micrograms / m3 que, convertint-los a ppm, no arriba ni al 0.05 ppm.

Per tant doncs, el nostre sensor ens haurà de permetre verificar aquesta gràfica teòrica, però a partir dels 5ppm.

 

Ozone_vs_Altitude

 

 

 

Sensor de metà per al projecte SonCube

Indiquem en aquest apunt com hem programat el sensor de CH4 per tal d’incloure’l en la sonda SonCube.

El meu company Enric ha implementat el circuit tal i com s’indica en el datasheet . En aquesta imatge s’hi veu també el sensor de gas d’ozó (ubicat a la dreta) però, en aquest apunt, em centro solament en el de metà ( es tracta del sensor de l’esquerra).

SonCubeMQ4
El principal problema que tenim és que no sabem com calibrar el sensor i és que no disposem de cap altre mecanisme que ens indiqui la quantitat de metà que hi ha ara mateix en el nostre entorn així que, malauradament, hem de fer una suposició. De totes maneres, serà interessant veure com fluctuen els valors a mesura que la sonda ascedeix a l’estratosfera, malgrat els valors no siguin reals al 100%.

Aquesta és la gràfica que presenta el datasheet que indica la quantitat de metà que hi ha a l’atmosfera ( veiem que ho presenta en ppm versus una relació de resistències Rs/Ro).

 

SonCubeMQ4DataSheet

 

Considerem una Ro fixa i una Rs que obtenim a partir de la lectura del sensor a través del pin analògic 0.

En el codi de l’Arduino donem més detalls:

void setup() {
  // initialize serial communication at 9600 bits per second:
  Serial.begin(9600);
}
// the loop routine runs over and over again forever:
void loop() {
  //Obtenim el voltatge (valor entre 0V i 5V) del pin 0 (valor analògic de 10bits).
  int ch4value = analogRead(0);  
  float Vrl = 5.0 * analogRead(ch4value) / 1023
  //Resistència de càrrega de 20K.
  float Rs = 20000 * ( 5.0 - Vrl) / Vrl;
  //Aquí hi ha la suposició: Suposem que estem a 1000ppm.
  //Si és així, aquesta és la resistència que obtenim.
  float Ro =  58740;
  //Mostrem per pantalla el valor de Rs/Ro.  
  Serial.print("Rs/Ro: ");  
  Serial.print(Rs/Ro);
  delay ( 5000 );
}

El circuit, tal i com el tenim muntat, sembla que funciona i és que, abocant el gas d’un encenedor prop del sensor, fa que s’obtingui una relació Rs/Ro més baixa, amb la qual cosa indica que detecta més gas.

Si algú té comentaris, propostes o suggeriments, no dubteu en contactar amb nosaltres !