Breu ressenya del llibre “The Glass Cage: Automation and Us”, de Nicholas Carr

Fa un parell de setmanes vaig finalitzar el darrer llibre del crític tecnològic Nicholas Carr: “The Glass Cage: Automation and Us” i, des que l’he acabat de llegir, sento que es revela una sospita…

L’autor, que escrigué també com Internet ens impulsa a la infoxicació i a la superficialitat – fet que, per cert, interessa particularment a grans empreses com Google, Facebook o Twitter i a les elits governants), denuncia en aquest nou llibre com l’automatització creixent en moltes parcel·les ens estupiditza.

En el llibre il·lustra, entre d’altres camps, la tendència creixent en l’ús del pilot automàtic en l’aviació. Pel que sembla, els pilots d’avió d’avui dia utilitzen molt poc el pilot manual. En el camp de la informàtica és evident que cada vegada és més fàcil emprar aparells: fa unes dècades solament científics d’alt nivell utilitzaven computadores. Fa uns anys era necessària una mica de formació per a fer-ho. Ara, fins i tot les criatures de dotze mesos utilitzen l’iPad o el telèfons mòbils sense massa problemes.

Aquest fet, segons l’autor, té conseqüències importants i és que oblidem la pràctica i perdem la perícia que teníem en la utilització dels aparells “complicats” (ja siguin avions o ordinadors). L’ús dels entorns gràfics convertí en innecessària la línia de comandes. Els entorns gràfics de programació fan també el desenvolupament d’aplicacions més ràpid i senzill. Ara, quan puntualment escric un programa en C++, per exemple, escric el codi pràcticament sense ni pensar: sé que el compilador indicarà on són les meves errades i que provar el programa serà tant fàcil i ràpid que podré veure els errors quan provi el programa. Equivocar-se, en entorns virtuals, acostuma a tenir poques conseqüències.

En què converteix als humans l’ús de tecnologia cada vegada més avançada ? Als pilots d’avió en simple monitoritzadors d’indicadors lluminosos ?  Als informàtics en agents que fan clics sense cap dificultat ? Als metges ens persones que solament entren dades en sistemes experts i esperen resposta ?  Als arquitectes en tira-línies dins de pantalles ? O, en canvi, es tracta d’un pas essencial per a poder-nos dedicar a coses més avançades ? Però, si és així: en quines ?

Reflexionar de manera continuada i pausada des d’un punt de vista humanista sobre com la revolució tecnològica actual influeix en les nostres vides és imprescindible. Recomanable novament el llibre d’en Nicholas Carr.

Gerard

Gerard Farràs i Ballabriga.