Persistent of vision display with Arduino – TdR Marcel Jané

Trameto en aquest apunt informació sobre el treball de recerca d’en Marcel Jané, alumne de 2n de Batxillerat de l’Escola Arrels de Solsona i que fou tutoritzat per mi mateix.

L’objectiu del projecte consistia en implementar un artefacte que mostrés un “display” amb persistència de la visió fent servir leds senzills i una placa Arduino. El suport que aguanta la placa fou construït per ell mateix emprant una impressora 3D:

tdrMarcel1

tdrMarcel2

Aquí una demostració del seu funcionament:


Codi del programa per Arduino.

Enllaç al treball complet.

 

 

 

Comentaris a la xerrada d’en Pau Garcia Milà

L‘Associació d’Empresaris del Solsonès va convidar ahir a la tarda a en Pau Garcia Milà per tal de fer una ponència sobre emprenedoria a la Sala Polivalent. Estic d’acord, a grans trets, en molts dels seus arguments i, en concret, em quedo amb la idea que ens hem d’atrevir a emprendre i a provar coses noves i que l’entorn no ha d’actuar com a efecte repressiu per a provar coses noves. Tinc alguns comentaris, però:

Primer. Crec que vas presentar la idea de la creació d’Internet o de l’Angry Birds (el joc de tirar pollastres sobre porquets, com n’hi deies tu), com si fossin idees completament idividuals als que un dia se li va encendre una bombeta a l’inventor de torn i, realment, doncs no va ser així: Sir Tim Berners-Lee va partir d’un munt d’innovacions ja existents (per exemple, l’hipertext, idea de Ted Nelson, ja existia o la xarxa Internet estava també en ple funcionament). L’Angry Birds era una idea que ja existia des de fèia anys i jo, de fet, ja havia jugat a un joc similar on hi havia catapultes i projectils. La innovació surt, moltes vegades, acoplant idees ja existents.

Segon. Vas parlar també sobre qui compra l’Office i qui no i ho vas comparar amb WhatsApp. Perquè la majoria de la gent no compri aquesta suite ofimàtica, no significa pas que no sigui un excel·lent negoci: Sinó que les fonts d’ingressos provenen d’altres llocs. A Microsoft ja li interessa que li pirategin els seus productes i és que així obté una situació de monopoli que el beneficia a l’hora de vendre llibres, formació, programes i serveis a mida, etc.. De fet, segur que si tothom hagués de pagar l’Office, no pas tanta gent hauria fet servir el Word o l’Excel en els darrers 6 mesos i tothom coneixeria molt més programes tipus el LibreOffice, AbiWord, entre d’altres. Ídem amb el sistema operatiu Microsoft Windows.

Tercer. Respecte a l’amic que educa als seus fills pagant la setmanada en funció dels beneficis de tres empreses de l’Íbex35 doncs… em va semblar molt penosa. Crec que està bé que els nostres nens es guanyin la setmanada i que no aprenguin només a “parar la mà” a final de setmana: Per guanyar diners s’ha de pencar. Però podrien aprendre a guanyar-se els diners fents coses que generin un bé en el seu entorn directe: Fer el llit, parar la taula, aprendre a cuinar, fer companyia i parlar als avis, reciclar, etc… Aprendre a guanyar-se la setmanada especulant a la borsa als 10 anys doncs no hem sembla gens educatiu.

Finalment, pressuposar que aquesta crisi acabarà algun dia és d’un optimisme molt agosarat i no pas tothom pensa el mateix. Recomano escoltar l’entrevista al Dr. Turiel “The Oil Crash, per què aquesta crisi no acabarà mai” o el video “No hay mañana”.

Estic totalment d’acord en el fet que s’han de provar coses noves i que hi ha un munt de coses per inventar, però cautela amb aquest optimisme tecnòcrata futurista.

 

Compra directa al productor en el sector agroalimentari

Sento ara pel Telenotícies com Unió de Pagesos ha repartit aquest matí 300 quilos de llom a 3 euros el quilo com a protesta per la crisi del sector porcí: Es queixen, com no, del preu final d’un dels seus productes en els punts de venda final (7,42 €/quilo en els supermerats) versus el seu preu de producció (3 €): Potser, la solució, seria comprar directament al productor 🙂

Granja de Godall JA ho permet: Jo mateix els he ajudat a programar la fulla de comandes en línia 😉  Us animo doncs a provar-ho 🙂

Josep Pla: “El llenguatge popular està saturat de locucions de vell” ?

Copiar i enganxar textos no té cap mèrit, i no aporta cap valor, però sí crec que pot ser interessant rellegir-los en clau actual.

Altra vegada, del mestre Pla, que escrivia durant el 6/09/1918, en el seu Quadern Gris, el següent:

Els vells – la generació anterior – defensen el que és. Els joves – la generació actual – defensen el que hauria d’ésser. El meu pare troba que el món no pot ésser diferent del que és. A mi em sembla que podria ésser diferent. Els joves troben que els vells tendeixen massa a la comoditat i a la hipocresia. Els vells consideren que els joves són insensats, tabalots i imprudents. Jo sospito que, en determinats països, el criteri dels joves té una sortida més fácil que en altres, més anquilosats, cristal.litzats i d’una estructura més fibrosa. El nostre és un país d’aquests. El llenguatge popular està saturat de locucions de vell. Així ho hem trobat, Així ho deixarem; a cada bugada , perdrem un llençol…, etc…

Tenia raó Pla? Els catalans tenim imprès aquest caràcter en la nostre genètica cultural? És evident que, si és cert, això mata el que ens interessa a tots : innovar…  🙁

En aquest païs… es dona prou veu al jovent per a que aporti noves idees? Se l’escolta, s’hi confia (i se l’ajuda) prou?