Instal·lació d’un computador paral·lel amb MPI

Enguany hem muntat a l’Escola un computador paral·lel a partir d’ordinadors vells i antiquats.

Aquests són els passos que hem fet:

  • Instal·lació de la distribució Linux Debian en cadascun d’ells.
  • Clavar una ip estàtica en cadascuna de les màquines i assignar-els-hi un nom en cadascuna (en el nostre cas, el vàrem batejar com a “supercomputador Hulk” – hulk1, hulk2, hulk3, and so on.
  • Instal·lació del servei de SSH i configurar-los tots per tal que es pugui accedir a un compte “sense contrasenyes” sempre utilitzant el mateix usuari.
    • Assegurar-se que, des d’un ordinador, es pot executar quelcom similar: ssh 192.168.55.20 hostname
  • Instal·lació de MPich en totes les màquines.
  • Configuració de tots els noms i totes les ip’s en el fitxer de /etc/hosts.
  • Escriure a la mateixa HOME un fitxer machinefile amb la ip de totes les màquines que executaran programari.
  • Executar en el supercomputador la comanda mpiexec -l machinefile -n 5 nomprograma.

Fet !

Provem ara un exemple concret:

  • Descarreguem un programa preparat per MPI que calcula el total de nombres primers fins a un número determinat.
  • El compilem en cadascuna de les màquines: g++ prime_mpi.cpp -lmpi -o prime_mpi
  • Observem que, si executa el programa prime_mpi en una màquina local, triga 31.31s per arribar al número 131072.
  • Fent el mateix però emprant cinc màquines treballant en paral·lel fent servir el supercomputador (mpiexec -f machinefile -n 5 ./prime_mpi), triga: 3.97s. Gairebé 10 vegades menys!

Com accedir a una Raspberry per port sèrie

Explico en aquest post com accedir a una Raspberry3 via cable sèrie.

Necessitem, evidentment, una placa Raspberry 3, un adaptador sèrie, cables de connexió i un PC amb GNU/Linux.

Primer, cal assegurar-se que la Raspberry permetrà connexions sèrie. Hem de tenir l’opció següent en el fitxer /boot/config.txt:

enable_uart = 1

Ara, cal connectar els ports de la Raspberry a la placa amb tres cables. Concretament:

GND amb GND
RX amb TX
TX amb RX

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara, alimentar la Raspberry, i executar la comanda següent en el GNU/Linux:

picocom –baud 115200 /dev/ttyUSB0

Fet:

 

Persistent of vision display with Arduino – TdR Marcel Jané

Trameto en aquest apunt informació sobre el treball de recerca d’en Marcel Jané, alumne de 2n de Batxillerat de l’Escola Arrels de Solsona i que fou tutoritzat per mi mateix.

L’objectiu del projecte consistia en implementar un artefacte que mostrés un “display” amb persistència de la visió fent servir leds senzills i una placa Arduino. El suport que aguanta la placa fou construït per ell mateix emprant una impressora 3D:

tdrMarcel1

tdrMarcel2

Aquí una demostració del seu funcionament:


Codi del programa per Arduino.

Enllaç al treball complet.

 

 

 

M6. UF2. Configuració d’un RAID 0 amb Windows 7 i Virtual Box

Algunes anotacions en aquest apunt per a configurar un RAID 0 en un entorn Windows 7 emprant el programa Virtual Box.

Per aquest exemple, la configuració dels discs de la màquina virtual serà la següent:

raidwin0

 

Considerem que tenim instal·lat el sistema operatiu en el primer disc i que, els altres dos estan lliures per a configurar el RAID. Ara, des de l’opció “Computer”, botó de la dreta “Manage”, accedirem al gestor de discs.

 

raidwin1

i, simplement seguint l’assistent:

 

raidwin2

fins que obtinguem el nou volum.

 

raidwin3

 

Fixem-nos que aquest darrer volum té la capacitat de la suma dels dos discs escollits.

 

M6. UF2. Carpeta compartida de Windows via FreeNAS

Alguns apunts respecte a com configurar un recurs compartit Windows emprant la distribució FreeNAS i VirtualBox.

El primer pas consisteix en configurar la màquina virtual. S’ha d’establir BSD i FreeBSD. La configuració dels discs és la següent:

freenas1

La configuració de la xarxa ha de ser “Adaptador pont”.

Procedim amb la instal·lació habitual, retirem el CD i arranquem la màquina. Apareixerà això:

freenas2

Ara, obrim el navegador web en el sistema operatiu host i apuntem a l’adreça indicada. En aquest cas: http://192.168.1.140.

freenas3

El proper pas serà crear un RAID-1 en format ZFS emprant els dos discs virtuals connectats al Virtual Box.

Volumes –> ZFS Volume manager

freenas4

 

Amb el volum construït, generarem un recurs compartit:

Sharing -> Windows (CIFS) shares –> Add Windows CIFS share

 

freenas5a

 

Ara, si ho hem fet tot correctament, tindrem disponible un recurs compartit accessible via xarxa (en aquest cas \\192.168.1.140):

freenas5

M6 UF2 . Indicacions per a la configuració d’un RAID-1 en OpenSuse

Descriuré en aquest apunt algunes indicacions per a muntar un RAID-1 amb la distribució OpenSuse emprant el programa VirtualBox.

La configuració dels discs en la màquina virtual del VirtualBox serà la següent:

raid-0

 

Procedim a instal·lar l’OpenSuse amb normalitat. De fet, la configuració del RAID és molt senzilla i la podem fer a través de l’assistent d’instal·lació. Afegeix-ho aquí un parell de captures de pantalla indicatives:

 

La resta consisteix en instal·lar la distribució amb normalitat.

 

Visualització de l’estat del RAID

 

Una vegada tinguem el sistema operatiu funcional, podem executar la comanda següent per a descobrir la ubicació on s’ha muntat cada dispositiu:

df -k

El RAID recau en el dispositiu /dev/md0

Emprant qualsevol de les comandes següents podem observar l’estat del RAID:

more /proc/mdstat
mdadm --detail /dev/md0

Nota: Aquest darrer programa prové del paquet: mdadm.

 

Simulem (via software) la fallida d’un disc

 

Es tracta, evidentment, d’una fallida a nivell de programari. Veurem que el sistema continua funcionant amb tota normalitat. Establim la fallida amb la comanda següent:

mdadm --manage --set-faulty /dev/md0 /dev/sda1

Fixem-nos com ha canviat l’estat del RAID emprant les comandes que hem vist anteriorment.

El següent pas serà suprimir el disc avariat del RAID.

mdadm /dev/md0 -r /dev/sda1

i el tornem a afegir amb la comanda:

mdadm /dev/md0 -a /dev/sda1

És interessant veure com es reconstrueix el RAID amb les comandes de visualització de l’estat.

 

 

 

 

 

Instal·lació i configuració bàsica del servidor intermediari Squid

Deixo documentat en aquest apunt els passos a seguir per tal de configurar un servidor intermediari emprant el programa Squid.

L’escenari és el següent: Una sola màquina amb Microsoft Windows que executarà el servidor intermediari i on els seus clients web navegaran a través seu.

Passos a realitzar:

Descarreguem el binari per al programa Squid des d’aquesta adreça http://squid.acmeconsulting.it/download/squid-2.7.STABLE8-bin.zip

El descomprimim a la unitat C: de manera que quedi c:\squid amb totes les carpetes penjant d’aquí (per exemple, c:\squid\sbin).

Obrim un terminal i executem les comandes següents:

cd c:\squid\etc\
copy cachemgr.conf.default cachemgr.conf
copy mime.conf.default mime.conf
copy squid.conf.default squid.conf

També, des del terminal, creem primer les carpetes caché:

cd ..
cd sbin
squid.exe -z

i instal·lem el servei.

squid.exe -i

Ara, des de la utilitat

services.msc

hem d’arrancar el servei Squid. Ens hem d’assegurar també des del terminal que el port 3128 està obert i a l’escolta:

netstat -an | more

Ara, configurem el nostre navegador d’Internet per tal que navegui a través d’aquest proxy. Les dades del proxy seran:

Adreça ip: 127.0.0.1
Port: 3128

Fet!

Fixem-nos però que ara, el nostre client web, no és capaç de navegar per la xarxa i és que totes les connexions apareixen amb Access denied. Per tal de canviar aquesta situació:

cd c:\squid\etc
notepad squid.conf

i substituir la línia:

http_access deny all

per

http_access allow all

Exàmens en obert: M7 UF2 Correu electrònic i transmissió d’arxius

Examen final solucionat de SMX M7 UF2 Correu electrònic i transmissió d’arxius.

Penjo en aquest apunt l’examen solucionat relatiu a l’assignatura M7 Serveis de Xarxa, Unitat Formativa 2: Correu electrònic i transmissió d’arxius, relativa al Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Serveis Microinformàtics i Xarxes

d’aquest curs 2012/2013:IC102M7UF2Examen-solucio201213

Comentaris, crítiques i suggeriments, sou benvinguts 😀 .

Professors, estudiants i d’altres interessats, utilitzeu aquest document com us plagui.

 

Instal·lació del SquirrelMail en un servidor GNU/Linux

Aquesta setmana, a l’assignatura de M7 Serveis de Xarxa, hauríem de muntar el programa SquirrelMail en les nostres màquines GNU/Linux.

El programa SquirrelMail és un client web de correu electrònic escrit en PHP. A continuació, detallo a grans trets els passos per tal d’efectuar la instal·lació en una distribució OpenSuse.

1. Activar el servei IMAP en el Dovecot (fitxer /etc/dovecot/dovecot.conf):

protocols = pop3 imap
protocol imap {
 listen = *:143
}

Reiniciar el servei Dovecot i assegurar-se que podem fer un

telnet localhost 143

2. Assegurem-nos de tenir instal·lat el servidor web Apache. En el cas que no el tinguem doncs fer-ho simplement amb la comanda següent:

zypper install apache2 apache2-mod_php5

3. Investiguem quin és el DocumentRoot de la nostra instal·lació Apache

more /etc/apache2/default-server.conf | grep DocumentRoot

en el meu cas és a

DocumentRoot "/srv/www/htdocs"

4. Descarreguem el fitxer squirrelmail-webmail-1.4.22.tar.gz i el descomprimim i desempaquetem:

gzip -d -c squirrelmail-webmail-1.4.22.tar.gz | tar xvf -

millor li canviem també el nom de la carpeta

mv squirrelmail-webmail-1.4.22 correu

Ara, anem a configurar el programa SquirrelMail amb

cd correu
 ./configure

Només tocarem el paràmetre Domain sota Server Settings. L’establirem a localhost.

5. Resten crear algunes carpetes més i assignar-hi els permisos adequats:

mkdir /var/local/
mkdir /var/local/squirrelmail/
mkdir /var/local/squirrelmail/data
mkdir /var/local/squirrelmail/attach
chmod 777 /var/local/squirrelmail/data
chmod 777 /var/local/squirrelmail/attach

Anem a examinar l’adreça següent per tal de veure si tot funciona correctament:

http://localhost/correu/src/configtest.php

Si no hem topat amb massa problemes més, doncs visitant el lloc web http://localhost/correu/ hauria d’aparéixer el formulari de validació:

Captura-2

i podrem accedir ja a la nostra bústia de correu autenticant-nos amb el nom d’usuari/contrasenya de la màquina GNU/Linux.

Captura-3

Canvi ordre d’arrancada grub (Ubuntu 11.10)

Tenim uns quants ordinadors a l’Escola amb arranc dual amb Windows XP i Ubuntu 11.10 i, per defecte, arranca amb aquest darrer. Per tal de canviar aquesta configuració, hem realitzat els passos següents per tal de canviar la configuració del grub:

 sudo su   (per a convertir-nos en superusuari)
 apt-get install startupmanager
 startupmanager

Apareixerà una finestra similar a aquesta:

Escollim en el desplegable el sistema operatiu que hauria d’arrancar per defecte, aplicar i … fet!